Ridícula adaptació del clàssic que fa visible, amb tot detall, com una idea interessant pot arribar a ser tot un recital de posturetes repulsives impròpies, fins i tot, dels adolescents més agosarats. Una galerie des horreurs farcida de fantasmes immadurs, ombra d’ulls i actors en estat de desgràcia que són subratllats per musiquetes infames. Una mena de pastitx ensucrat que no té suc ni bruc. Un espant d’estar per casa que, per a més inri, es creu seriós. Pobre Gary Oldman. Pobra Amanda Seyfried. Tant de bo oblidem que un dia va passejar pel bosc amb caputxa, indigestió i cara de monja en rehabilitació.