Unkown (Sin identidad, Jaume Collet-Serra, 2011) és això: artefacte visual i narratiu de factura pulcra i minuciosa, amb aroma i forma de Hitchcock i amb un encís gairebé mimètic de la també turística Frantic de Roman Polanski que, al seu torn, també magrejava Hitchcock i en feia un exercici de calc poc dissimulat. Però més enllà de mites, còpies, herències i mestratges -saber imitar també és un mèrit-, Unknown és un thriller executat amb correcció. Una primera hora de tensió latent, amb la dosi necessària de ritme, persecucions, explosions, accidents, intriga, dubtes, preguntes, i embolica que fa fort. Aleshores, l’invent sembla destinat a la deriva total. Però no. Aguanta les turbulències, les inversemblances i, a més, distreu. Bingo! Una bona mà en la direcció fa que un guió que va en caiguda lliure des de la meitat del muntatge (per previsible, per vist i per uns constants -i risibles- girs de fireta) no naufragui. Això deu ser allò de “tenir ofici”. I que, en una indústria com la de Hollywood, l’ofici el tingui una persona que s’anomena Jaume Collet-Serra, doncs, amb franquesa, fa una certa patxoca.
